Embaixada Cristiana


		Embaixades de la festa de Moros i Cristians d'Oliva
Embaixada Cristiana
ARENGA, ESTAFETA, AMBAIXADA CRISTIANA I RECONQUESTA
INICI DE L’ACTE
CAPITÀ CRISTIÀ:			Alceu soldats el vostre front, s’han acabat fatigues i cansaments, ja arribem a la fi de la jornada que sempre desitgem i oferim a Déu. Aquell és el penó de la nostra vergonya, a les seues muralles s’enfonsà el nostre honor. Fins que banye la nostra sang Oliva en l’ànima quedarà viva la taca que ens va deixar el moro. Mireu la muntanya de Santa Anneta i us omplireu d’emoció; com et recorde Santa Anneta, com et duc en el meu cor. Prometem-li a Déu penedir-nos de les culpes i alcem l’espasa; comencem la nostra lluita sagrada per recuperar la ciutat i la plaça. És menester constància, foc en els pits que, calent, mantinga el nostre ardor. A cada cop assestat a l’enemic que caiga un moro. Que Déu siga testimoni del nostre zel i el nostre ardent amor. O viu o mort, el cos a Oliva deixarem. ¡Mai!, Mai captiva en mans de moros la deixarem. Si entre vosaltres hi ha algú que tinga por a l’espasa, i horror a la mort, que de seguida abandone la batalla. Qui no senta lluitar per cent i a qui sol li tremole l’espasa que es retire també; que pocs amb valor i resistència per centenars de covards lluitaran. Però espereu un moment; tal volta puga aconseguir, sense sang ni batalla, que ens entreguen la ciutat. Cavalca soldat al castell, i dus-los aquesta estafeta; cavalca soldat com el vent.

ESTAFETA			Un genet es dirigirà des del lloc on estan el capità i l’ambaixador cap al castell amb un pergamí que donarà al capità Moro. El capità obrirà el pergamí, el llegirà i l’esgarrarà. El genet torna a cavall al lloc on estan els cristians.
AMBAIXADA CRISTIANA
AMBAIXADOR CRISTIÀ:			Tal vegada, si ho pensa bé, el castell entregarà. Però si no ¡Per Crist! les armes el prendran.
AMBAIXADOR MORO:			Que Al•là et guarde ambaixador, conversar m’han dit que vols amb mi; la teua ambaixada aguarde ja.
AMBAIXADOR CRISTIÀ:			Te la donaré ràpidament; no et sorprendrà saber que prop d’ací tinc el meu exèrcit. D’ell duc l’ambaixada que prompte serà un fet.
AMBAIXADOR MORO:			¡Avant! Que els moros també estem esperant.
AMBAIXADOR CRISTIÀ:			Ací són els meus exèrcits esperant, sols ansien véncer o morir; i veient-se deshonrats i afrontats s’alça violentament la seua passió i el triomf se’ls presenta segur, ja que Déu estén la mà i el seu auxili sobirà. Així doncs, segurs de victòria vinc a suplicar-te que et deixes de valenties i m’entregues la plaça; i amb prudència excusar la violència que les meues tropes airades sembraran pertot arreu si entren armades. Aquesta és la meua voluntat, Així evitarem la sang. Considera a més, que abandonat en aquesta plaça, pobre i solitari, et fallarà l’auxili i també les municions si les meues legions escampen pertot arreu la mort dura i cega. Abandona-la si lliure vols fugir dels rigors que sabran aplicar-te, guanyadors, els cristians amb la seua ira reprimida. Això t’exigesc des d’ara. Si no ho fas, l’espasa destructora T’arrancarà allò que la teua mà nega. Amb pietat no fingida Et permet, i amb ànima bondadosa, que t’endugues armes i municions; i sols dones a les meues legions lliure entrada a aquesta venturosa plaça. Però, si aferrat al teu valor insà Rebutges, avui, les meues propostes i a la batallà et disposes armant la teua mà; si amb la meua conducta generosa no respon la gent mahometana, sort terrible, mort desastrosa a mans de Déu us espera; cada cop que done hui la nostra espasa un cap caurà rodant. On el cristià pose la petjada Amb la sang anirà banyant la terra. La dignitat tacada i ofesa i el punt d’honor ardent impulsen el nostre valor, que no consent que diga d’un cristià que haja quedat vençut per un moro. Ja pots triar la teua fortuna: La guerra cruel, que mai no ha vist cap generació o la pau benigna. D’una banda mort segura, De l’altra, llibertat i sort t’augura.
AMBAIXADOR MORO:			Parla com vulgues; Que paraules vanes no mouen el moro. Si vols la batalla, t’esperaré a la muralla. No et tinc por. conec el vostre valor que quan s’enfada si l’enemic lluita amb honor el cristià fuig i s’espanta Guerra volem. Aquesta pau minvada és indigna de qui du espasa. I ja que sols esperes la meua resposta pots anar-te’n. I aparella les teues armes.
AMBAIXADOR CRISTIÀ:			Em dol la teua resistència. Si la veu de la prudència no vols avui escoltar, quan arribe la violència inútil serà clamar. Prompte vindrà la mà amb l’impuls sobirà per complir la nostra amenaça. El foc de la nostra raça venjança donarà al cristià.

AMBAIXADOR MORO:			Sembles molt presumit
AMBAIXADOR CRISTIÀ:			I pressumesc amb raó; prompte veuràs confós com la cristiana legió canta el triomf promés.
AMBAIXADOR MORO:			Ho sent; per tu ho sent; A vegades és violent I ràpid el cor; Si no hi és tota la raó; Un desastre gran present. ¿On són els vostres soldats? Quatre homes roïns, armats, ¿Creieu que guanyen la guerra a enemics esforçats que són temor de la terra? Desistiu ja, bon soldat, de la mampresa atrevida. La fe que us donava vida en vosaltres s’ha assecat. ¡Déu, de vosaltres s’oblida!
AMBAIXADOR CRISTIÀ:			¿Te’n vas del cap? ¿La fe cristiana s’ha mort? Aviat veuràs que és cert, perquè tu no ho entens. Mogut per les nostres veus Déu ens ha escoltat, i com un premi celestial fe i valor ens ha donat. Recorda el gran poder del cristià si té la mà de Déu en el combat.

CAPITÀ MORO:			Ja estic fart de les teues veus arrogants.
CAPITÀ CRISTIÀ:			La nostra fidel perseverança més et cansarà.
CAPITÀ MORO:			La batalla ho dirà
CAPITÀ CRISTIÀ:			¡Guerra! ¡Guerra al mahometà! El Crist estén la seua mà. ¡Oliva queda salvada!
CAPITÀ MORO:			¡A la guerra muslims! ¡Guerra al cristià!
CAPITÀ CRISTIÀ:			¡Pel Crist: anem a la batalla!
	Comença una batalla d’arcabusseria, foc, etc. i una lluita semblant a l’anterior. Ara guanyen els cristians i es despenjarà la insígnia de la mitja lluna i es pensarà la banderola de la creu sobre el castell.