Embaixada Mora


	Embaixades de la festa de Moros i Cristians d'Oliva
Embaixada Mora
DESEMBARCAMENT, ARENGA, ESTAFETA I AMBAIXADA MORA Les comparses mores es concentraran dins del Club Nàutic d’Oliva per tal de preparar el desembarcament. Una vegada desembarcat l’exèrcit moro, el capità i l’ambaixador, a cavall, s’avançaran.
ARENGA
CAPITÀ MORO:		Valents pits guerrers, que s’envanisca la vostra ànima. Per fi ja el dolç descans el gran Al•là ens prepara. Dura ha sigut la lluita i la jornada molt llarga, per barrancs, precipicis, per deserts i muntanyes, sempre alerta caminant, sempre amb la mà a l’espasa, botant dificultats per trobar-ne de més intrèpides. Tot al voltant està brollant abundància. El poble, reclinat sobre aquella humil muntanya. El mar, amb alegria el besa i amb brises l’embalsama. En collites bé pot competir Amb l’horta mahometana. Perquè ... aquestes són les terres que amb ànsia anhelava. I tot açò serà nostre si alçant la simitarra sabem tallar caps d’aquesta raça cristiana. Aquestos camps i arbredes, que tant atrauen i encanten, terres són que us pertanyen. ¡Acudiu a recobrar-les! Però, espereu un instant; no vull que sang humana regue aquest amé verger que les brises embalsamen. Ves, moro valent, i dugues la missiva al castell, per intimar l’alcaid que s’entregue sense condició a les mans mahometanes.

ESTAFETA MORA			Un moro a cavall es dirigirà des de la vora de la mar cap al campament cristià amb un pergamí que donarà al capità cristià; després de llegir-los l’esgarrarà.
AMBAIXADA MORA
AMBAIXADOR MORO:			Forta és la plaça per ma fe. I poca gent li cal per defensar-la de l’envestida més ferotge. Però, a la meua gent invicta No pot oposar-se res.

AMBAIXADOR CRISTIÀ:			¿Qui és el moro valent, que s’ha atrevit, burlant la guàrdia, a arribar ací, fins les portes d’aquest inexpugnable alcàsser?

AMBAIXADOR MORO:			No et sorprengues, ambaixador, que si sols un t’espanta no sé, quan en veges molts, l’espant que t’espera.

AMBAIXADOR CRISTIÀ:			Parla ja que, si no fóra per escoltar la teua ambaixada, t’ho assegure; ací mateix fins el mànec et clavaria aquesta espasa victoriosa que no aguanta insults de ningú. Ja pots començar que ansiós escoltaré les teues paraules.

AMBAIXADOR MORO:			L’eco d’aquestes muntanyes ja haurà cantat mil vegades i proclamat sense parar les gestes d’Abd al-Rahman. El seu poder no té fi, i no reconeix segon a l’ampla bola del món. La seua glòria és immortal. I front a la triomfal bandera que Abd al-Rahman avui enarbora, tot ho humilia, com una ona de tempesta salvatge i feroç, i als seus peus governadors, privats i generals postren els seus pits lleials i els seus braços guerrers. És per a ell Hispània bonica, com el millor diamant de la seua corona brillant; és el seu llumener i el seu estel. Així ha escoltat colèric que aquestes terres senceres trepitgen les seues banderes i el seu poder sense igual És per això que ha ordenat, a l’instant, conquerir aquesta terra i a Oliva hissar la mitja lluna triomfant. Fidel a la missió t’intime amb enteresa que entregues la fortalesa sense cap dilació. Per això proclame ací: aquesta plaça ha de ser nostra; si voleu que siga vostra haureu de guanyar-me a mi. Però jo, no volent per clemència Que es derrame sang humana, vull impedir la vostra resistència. Per això et dic: si optes per l’obediència a la veu del nostre rei, si acceptes ja la nostra llei, hi haurà per a tu clemència. Si m’entregues avui la plaça que he vingut a conquerir, lliure quedaràs i lliure quedarà la teua raça. I els caps valerosos que em sotmeten les armes i prudents prometen obeir rebran, sense mesura, or, joies i plaers; aniran on voldran i lliure serà la seua vida. Però, si de la teua força et fies, t’encabotes a resistir i ixes a envestir contra el moro, veuràs, amb pesar, el foc que crema el seu pit i en mil miquetes desfet caurà el teu honor. Ni un sol cap deixarà el nostre alfange. Avui prendrem venjança. Tots cauran a terra a cops de la nostra espasa; cremarem totes les cases i convertida en roges brases Oliva deixarem. Considera els extrems i escolta la prudència. D’una banda fam, misèria, dolor, sofriment, ... De l’altra la glòria, felicitat, benaurança, esperança, ....

AMBAIXADOR CRISTIÀ:			¡Gràcies a Déu que has callat! Escoltant les teues pretensions, desencertades i faltes de raons, no sé com no ha esclatat el foc de les meues passions. ¡Per Crist! Quina arrogància pensar que avui acovardits per aqueixa incorrecta vanaglòria, els meus valerosos soldats perdrien la seua excel•lència. Però el que no entenc, ni puc arribar a pensar, és que cregueres, boig, que jo vendria la meua fidelitat per tan vil al•licient; i que un guerrer cristià que estima el seu pundonor pogués, vil i traïdor, per un preu baix trair el seu senyor. ¡Que jo t’entregue aquesta plaça! ¡Que en les teues mans caiga Oliva! Preferesc que caiga la nostra raça mil vegades captiva que amb deshonra visca. He donat la meua paraula fidel de ser un valent guerrer. I abans que entregar la plaça en batalla vull que caiga el meu cos mortal. ¿T’atreveixes a demanar una minva de l’honor? T’ho repetesc: abans mil vegades morir que trair el sentir del cristià i el seu honor. El nostre valor abrivat lluitarà enfortit per Déu. I les nostres mans empunyaran l’espasa, i els pits oposarem amb indomable valor. Sense trair el nostre honor a tots guanyarem. Enten-ho bé. Aquesta és la meua decisió. Mai no faré jo traïció Al meu rei, que va voler honrar-me amb aquestes belles terres. Ni cap promesa, ni cap amenaça ablaniran el meu pit ardent. I ja que veure’t m’encén ¡vés-te’n ja de la meua presència!

AMBAIXADOR MORO:			¿D’aquesta manera em respons? ¡No aguante tanta supèrbia! ¡Aquest insult m’ha ferit! ¡Raig d’Al•là! ¡Quina insolència! I un cristià s’ha burlat així de la meua benevolència? No és contra mi l’insult, és contra Al•là i el seu profeta. Ara ens afanyarem a venjar-lo. Avui sabreu del foc que en aquest volcà s’amaga. Prompte veureu com el moro sap venjar aquest afront. Al cop del nostre alfange rodaran els vostres caps.

AMBAIXADOR CRISTIÀ:			¡Calla i vés-ten! I torna de pressa, Que amb ànsia, t’esperen ací els cristians, Que ja s’han oblidat del teu valor i bravura. Però si en Mahoma confies t’espera una bona planxa.

CAPITÀ MORO:			Per tu ho sent, ambaixador, Ja que el teu valor m’encisa.
CAPITÀ CRISTIÀ:			I jo per tu, moro galant, Que admire la teua gentilesa.
CAPITÀ MORO:			Ens veurem al camp.
CAPITÀ CRISTIÀ:			T’esperaré armat amb l’espasa.
CAPITÀ MORO:			¡Guerra! ¡Guerra als cristians! Muslims, venjança i guerra!
CAPITÀ CRISTIÀ:			¡En nom del Crist! Guerra al moro!
Comença la batalla d’arcabusseria, foc, i la lluita entre ambaixadors i capitans. Els moros guanyen els cristians i es produeix l’esclat final.