1950 permeteren l’ornamentació de la plaça de Sant Roc, que era on se celebraba el alardo i les embaixades, amb la construcció d’un artístic castell de fusta i la decoració de la plaça amb uns grans màstils on colocar les banderas de la creu i la mitja lluna.

Les filaes alquilaven en un principi els vestits pero prompte mosqueters, tuareg, creuats, caníbals, pirates i contrabandistes començaren a confeccionar-se els seus propis vestits amb uns colors que en la seua majoria (encara que la festa tornaria a dormir-se més avant) quedaren per a sempre com a oficials de les seues filaes. En esta època ja es pot parlar d’una estructura festera més concreta; les filaes ja eren independents, tenien les seues quotes, càbiles i actes interns. Quan pareixia que la festa havia calat fons entre la gent una gran crisi econòmica propiciada per la gelada de tota la collita de taronges (tots a Oliva directa o indirectament vivien d’açò) va fer que 1956 fóra l’últim any que es feren les festes.