Però
ara la llavor ja estava plantada i fou així como pel 1975 i
al amparo de la fira i festes d’Oliva torna la festa esta volta
per a sempre. Com en totes les etapes sol haver una persona que es
la que arrossega a la resta en este cas fou Rafael Boronat Llinares
alcoià de naixement, però olivà de fet, qui va
saber lligar un grup de treballadors del metall i la mecànica
i amb el nom de Moros del metall va fer l’entraeta pels carrers
del poble despertant en la gent el vell esperit de la festa, i tant
va ser així que l’any següent, el 1976, els fills
d’aquells pioners de 1949 refundaren amb els mateixos
Pregó
a la plaça de l'Ajuntament
vetits
de antaño la filà tuareg, pirates, caníbals més
un grup nou de gent jove la filà mudéjars amb els Moros
del metall reconvertits en filà marrakesch començaren
la andadura festera a la que molt prompte s’uniren en 1977 la
refundada filà mosqueters, la filà mozàrabs (en
1981convertida en moriscos) i que provenien dels moros del metall
i també es va refundar la filà JaumeI com acontinuació
dels creuats dels anys 50.
Primera
Filà Moros del Metall 1975
Ja
el 1991 i coincidint amb l’esplendor i grandesa que començava
a prendre la festa olivera es fundà la filà masers
i un any més tard, la filà corsaris completaria el
bàndol cristià.
Cal
esmentar la trista desaparició de la mítica Filà
Caníbals l’any 1993, probablement la més autèntica
i original de totes i que ja pels anys 50 gaudia de la festa, però
eixe mateix any una nova filà, els Almoràvits ocupaven
el lloc vacant en el bàndol moro. L’última filà
a incorporar-se al bàndol moro i a la festa d’Oliva foren
la filà Taifes en 2002. La festa de moros i cristianos d’Oliva
es troba en continuo creixement, cada any participa més gent
i es convoca un número major de públic arribant a convertir-se
el dia de l’entrada i del desembarc en un referent comarcal
per als amants d’esta festa.
A
les festes de Moros i Cristians d'Oliva estem orgullosos de representar
i recordar un episodi clau de la nostra història. Els fets
ocorreguts entre l'any 1247, any de la sublevació de Al-Azrac
i els seus aliats musulmans contra el senyor cristià Xinen
Carròs, i l'última i definitiva victòria l'any
1258 de les tropes cristianes dirigides per Jaume I són tot
el que ompli de sentit i valor a les nostres festes.