El Rei Felip II els va prohibir utilitzar les seues vestimentes i el seu idioma, cosa que als musulmans no va agradar gens i per això, entre altres coses, es van sublevar.

En l´any 1609, Felip III, va decretar l'expulsió dels Moriscos de les terres espanyoles (també van haver-hi Moriscos a la Safor).

El famós decret d´expulsió, promulgat a Madrid el 4 d´agost, va ser publicat pel Marqués de Caracena al nostre Regne el 22 de setembre.

Als Moriscos els van concedir tres dies per aplegar els seus bens i dirigir-se als ports. Amb gran puntualitat els Moriscos Saforencs eixiren d'aquestes terres el dia prefixat: el 28 de setembre de 1609. Partiren cap a Orà en 17 galeres napolitanes.

En concret, quan els expulsaren, a Espanya n´eren 300.000.

De gran referència ens servirà la història per conéixer els orígens del nom de la nostra comparsa.

Aquesta es fundà l´any 1981 per una colla d'amics que necessitaven posar il.lusió en un projecte i també en ella, van trobar la teràpia perfecta i ràpida per a oblidar-se de totes les preocupacions quotidianes i gaudir els quatre dies que duren les festes de manera intenssísima.

Des d'aquell moment de la fundació, tan important per a qui a hores d´ara hi formem part de la Comparsa, hem intentat que cada any siga com si fos l´últim, hem col.laborat tots en tot el que hem pogut, no ens ha dolgut mai fer res per que tot isca perfecte, ens hem ajudat uns a als altres (també en aspectes que no hi formen part de la festa), perquè creiem que així, sent una gran família, es com tot va avant.

Nosaltres també tenim la nostra història particular, cada moment de la festa es un record que mai no oblidem.

Intentem fer dels esdeveniments positius una gran festa i dels negatius, que per sort en son pocs, un acudit per que quan els recordem se'ns dibuixe a tots una "riseta“ ala cara.

Podria continuar fent elogis a la meua Comparsa, a la gent que la composem, a la gent nova que segur que vindrà i a tota la festa de Moros i Cristians que per a mi i per a tots els que la gaudeixen és la més gran del món, però a tu que estàs llegint-ho no vull que perdes més temps, vine a viure-la que estàs convidat.

ANNA MENA JORDÀ
OLIVA 2003.