La U.N.D.E.F i la Festa de Moros i Cristians

El Congrés Nacional de Moros i Cristians que va tindre lloc a Villena el 1947, va posar entre les seues conclusions la necessitat i el desig de tots els assistents de crear un òrgan supralocal que reunira els esforços dels festers de totes les latituds dels Moros i Cristians; que mantenira la unió entre tots i , principalment que exercira la representació de tots davant els estaments oficials, i defensara la festa dels atacs d’alguns que venien equiparant-la amb les carnestoltes i les seues disfresses, sense pensar en el seu significat. Però encara més, volia el Congrés que este òrgan servira també per a preservar la puresa de la Festa front a aquells que s’acostaven a ella i que per desconeixement podien falsejar-la i comportar-li un gran dany. Seguint esta consigna congressual es va formar una comissió i dos anys després, el 22 de febrer de 1976 es firmava a Alcoi l’acta de fundació d’allò que des de llavors s’anomena Unió Nacional d’Entitats Festeres de Moros i Cristians, UNDEF.

La Unió Nacional d’Entitats Festeres de Moros i Cristians (UNDEF) és una federació d’associacions locals que agrupa la majoria de les poblacions de la costa llevantina que celebren aquest tipus de festa i té com a principals objectius fomentar les relacions festeres i festero-culturals entre les poblacions que la integren, dur les seues inquietuds a les administracions publiques, conservar, divulgar i defensar la dignitat de la festa i desenvolupar una activitat cultural festera pròpia.

Les festes de Moros i Cristians són la representació popular de les lluites entre moros i cristians de la Reconquesta que se celebra amb motiu de les festes patronals acompanyades d’elements militars procedents de les antigues milícies urbanes conegudes amb el nom de “Soldadesca”.

La població participa massivament en elles i s’agrupa en nuclis anomenats comparses, filades, etc., i antigament “companyies”, cadascuna de les quals té un nom i una vestimenta característics, més o menys relacionats amb el que la saviesa popular adjudicava als dos bàndols combatents a la Reconquesta. També utilitzen en les desfilades una música pròpia, amb un amplíssim repertori format per pasdobles, marxes mores i marxes cristianes.